Sermó del Sr. Bisbe de Girona a Argentona. Sant Domingo 2016

És per mi un gran goig presidir i celebrar amb vosaltres la Missa de la festa Major de Sant Domènec. Agraeixo al Sr. Rector, Mn. Alex, la seva invitació. Aquests dies preparant aquestes paraules he recordat molts moments de la meva infantesa aquí a Argentona, des de l’arribada amb el tramvia, la benedicció de les aigües de la font de Sant Domènec, els càntirs –recordo la de l’any 1956 amb 10 anys, els partits de futbol, les sardanes, l’ofici solemne... Però sobretot les persones, des de les més properes la meva família, a altres que coneixia.

¿Qui em tenia de dir que un dia, després de molts anys, i com a bisbe de Girona, seria jo el qui presidiria la celebració de la festa major? Certament he pensat que Déu, a la seva manera, condueix la nostra història i la nostra vida. Us saludo novament a tots amb afecte desitjant-vos una joiosa Festa Major. Us ofereixo alguns subratllats pensant en Sant Domènec, en l’aigua i els càntirs, i en la Paraula de Déu que acabem d’escoltar.

1.      SANT DOMÈNEC: testimoni de Jesús en el seu temps.

Sempre que celebrem un sant l’hem de situar en el marc del seu temps religiós, culturals, social, polític... i no avui. Els sants ens ofereixen la part més positiva de la història humana. Escolteu com era valorat:

“Tenia un caràcter tan equilibrat, que només el pertorbaven la compassió i la misericòrdia. El cor joiós, la cara riallera, la pau interior d’aquest home es traslluïa clarament exteriorment per la seva benignitat i el somriure del seu rostre.  Home evangèlic. Durant el dia no hi havia ningú més donat que ell als germans i als amics, ningú més alegre que ell amb tots ells. Però a les hores de la nit, ningú no es dedicava amb més constància que ell a la pregària. Parlava poc, si no era amb Déu o de Déu”.

Aquestes són actituds que avui el Papa Francesc ens demana a tots els testimonis de Jesús. Aquests dies ho he viscut molt especialment a la Jornada Mundial de la Joventut a Cracòvia. 2.500.000 joves d’arreu del món convidats pel Papa a esdevenir testimoni de Jesús i del seu Evangeli en el nostre temps. Sant Domènec fundà l’ordre de germans predicadors per anunciar la proposta de Jesús sense desviacions i perquè tota persona la pogués acollir i viure, i no només els qui es tenien per molt bons, purs, iniciats...

2.       L’AIGUA I ELS CÀNTIRS.

A mitjans del segle XVII, com sabeu, les pestes varen provocar molts morts, potser provocades per les aigües. És aleshores quan es fa el vot de poble demanant a Sant Domingo que protegís les aigües de qualsevol pesta o mal, i per això la benedicció de la font i el fer servir un càntir nou que no fos contaminat. Aquest fet m’ha fet pensar en l’afirmació de Jesús en el diàleg amb una dona samaritana que anava a buscar aigua al pou: “si sabessis que vol donar-te Déu i qui és el qui et demana aigua, ets tu qui li hauries demanada i ell t’hauria donat aigua viva”. L’aigua que jo dono és una font que brolla a dintre de cadascú per donar vida per sempre”.

Jesús és aquell que ens dona l’aigua viva , l’aigua que ofereix vida. El cristianisme és principalment disponibilitat per acollir un gran do, un gran regal: Jesucrist que dóna vida. Sovint només es pensa en les exigències, però primer cal pensar en el que se’ns ofereix.  Tanmateix he pensat també amb algunes malures o “pestes” d’avui, que provoquen experiències de mort i no de vida.

Quines són algunes de les pestes que avui assetgen els nostres pobles i viles?

L’atractiu dels nous deus. Els diners com únic objectiu de la vida. El desig del poder, de figurar...

La violència com a únic mitjà de solucionar els problemes i conflictes. El màxim plaer al mínim cost, el màxim guany amb el mínim esforç. Els nous déus: que poden ser són estrelles de l’espectacle, televisió, pensadors, o ens els podem fabricar cadascú, oblidant el Déu de l’amor i de la misericòrdia.

Jesús ens ha fet propostes i ens ha donat forces per lluitar-hi. Avui demanem a un seguidor de Jesús,  sant Domènec, que ens alliberi d’aquestes pestes.

Perquè amb diners i amb poder: es pot comprar el llit, però no pas el son; El menjar, però no pas la digestió; El luxe, però no pas la bellesa; El remei, però no pas la salut; La submissió, però no pas l’amor; La diversió, però no pas la felicitat. Amb diners es pot comprar el Santcrist, però no la fe. Amb diners podem comprar plaer, però no amor. Amb diners podem comprar un esclau, però no un amic. Amb diners podem comprar una casa, però no una llar; podem comprar tranquil·litzants, però no pau. Amb diners podem comprar favors, però no perdó; Títols, però no honradesa. Amb diners podem comprar la terra, però no el cel.

Valorem el tresor de la fe que ens fa acollir Jesús i l’Evangeli. Valorem els valors i l’estil de vida que ell ens proposa. 

1. JESÚS, MISERICORDIÓS I EXIGENT.

Ø  JESÚS ES REBUTJAT, PERÒ ELL NO CONDEMNA I DEMANA COMPRENSIÓ ALS SEUS DEIXEBLES.

Per entendre millor el fragment de l’evangeli proclamat cal conèixer el context.

Fent camí, Jesús fa avançar a alguns deixebles cap a un poblet de samaritans per buscar-hi allotjament. Ja era audàcia demanar hospitalitat als enemics oficials dels jueus, els samaritans.

La gent del poble no el volgué acollir.

Aquest fet, aquesta negativa a Jesús, és com el símbol de tots aquells que no volen acollir a Jesús, sobretot perquè s’encamina a Jerusalem.

El fet fa enfadar molt a Jaume i a Joan, els hi deien els fills del tro, i demanen permís a Jesús per pregar a Déu que faci baixar foc del cel per destruir aquells samaritans.

Nota l’evangeli que Jesús els renyà i seguí el seu camí.

És un avís a tots els futurs fills del tro de la història de l’Església: Jesús no s’imposa per la força, pel foc o el càstig; Ell no es venja, ni pren represàlies, però tampoc abandona. Segueix el seu camí.

-------------------------------------------------

Per nosaltres. Hom es troba en situacions semblants: persones que no accepten acollir a Jesús, fins i tot que el rebutgen, o en fan objecte de burla; potser nosaltres mateixos pel fet de ser cristians algunes vegades no som acceptats, o som menyspreats com a gent passada de moda. Fem com Jesús: no judiquem, ni odiem, ni desitgem cap mal, sinó continuem el camí amb una gran dosi de comprensió.

JESÚS, PERÒ, ÉS EXIGENT AMB ELS QUI EL VOLEN SEGUIR
 Un li demana per anar amb Ell; un altres es cridat pel mateix Jesús: “Vine amb mi”. Un altres també demana anar amb Ell. I a tots tres els hi demana unes actituds, fent servir dites orientals, que manifesten l’exigència del seguiment.

“Les guineus tenen caus i els ocells nius, però el Fill de l’home no té on reposar el cap “.

“ Deixa que els morts enterrin als seus morts, i tu vés a anunciar el Regne de Déu”.

“ Ningú que mira enrera quan ja té la ma a l’arada no és apte per al Regne de Déu”

I recordem que l’expressió seguir Jesús significa ser cristià-cristiana.

És molt legítim tenir un lloc per reposar, una casa pròpia; és obra de misericòrdia i un manament ajudar al pare fins a la seva mort, enterrar-lo, i després quedar lliure pel que sigui; és molt humà dir adéu als de casa. Tot es bo, potser necessari, i fins i tot és el que normalment ser cristians ens demana. Però l’evangeli ens diu avui que el que no podem fer és convertir-ho en excusa i en justificació per no seguir a Jesús.

----------------------------------------------------

Nosaltres per no seguir a Jesús no presentem excuses absurdes, sinó justificacions bones en si mateixes:

-          la feina impedeix que pensi amb la fe.

-          No tinc temps de pregar, ni d’anar a Missa.

-          He de col·laborar amb el negoci de casa, del pare.

-          Jo no puc fer res més, ja tinc prou feina cada dia.

-          Primer vull assegurar la casa, la família.

-          Primer m’he de cuidar de la família...

Pot ser que tinguem una certa raó, però també pot ser la justificació per no prendre seriosament el seguiment de Jesús, i les concrecions que aquest seguiment demana a cada etapa de la vida.

Les exigències de Jesús ens manifesten que no podem dir: “ Jo ja compleixo i que no se ´m demani res més “.

Jesús ens demana que en el camí de cadascú de nosaltres amb Ell no li posem condicions.

RESUM:

-          Comprensió i exigència.

És difícil mantenir l’equilibri entre les dues actituds. ARA BÉ, SEMPRE HEM DE SABER SER COMPRENSIUS AMB ELS ALTRES I EXIGENTS AMB NOSALTRES.

Sovint fem el contrari: som molt comprensius amb nosaltres i exigents amb els altres.

JESÚS ANIRÀ TREBALLANT EN NOSALTRES AQUESTES ACTITUDS, SI NO LI POSEM IMPEDIMENTS. NO N’HI HA PROU PER SEGUIR JESÚS AMB LA NOSTRA BONA VOLUNTAT, PER AIXÒ ARA ELL SERÀ EL NOSTRE ALIMENT I LA NOSTRA FORÇA EN AQUESTA EUCARISTIA.

 + Francesc Pardo i Artigas