Campanya de Germanor
Aquest diumenge, 13 de novembre
a totes les misses col·lecta extraordinària
La pregària mirant el Crist
Des de ben
antic tantes civilitzacions i religions del mediterrani han pregat mirant a
l’Orient perquè han identificat el sol que eixia amb la divinitat. També els cristians
hem conservat aquesta tradició de pregar mirant l’Orient, perquè nosaltres en
aquest sol del matí veiem el reflex de Jesucrist que surt el nostre encontre.
Ell és el nostre sol, la nostra guia. Per això, tots els temples cristians
estan orientats a l’Orient, com ho està el nostre. Per nosaltres el cristians
aquest Orient, aquest punt de referència en la nostra pregària, és Jesucrist i
en concret la seva Creu. J. Ratzinger parlant d’aquest tema en les seves Obres Completes, explica com els
cristians han dirigit la seva mira, des de l’Orient físic (el sol ixent), cap
aquest orient espiritual que és la Creu de Jesucrist. Per aquest motiu, també
en els nostres temples no manca mai la Creu cap a on convergeixen les nostres
mirades.
En la litúrgia
l’Església ens fa mirar cap a l’Orient. És molt bonica l’experiència del
contemplatius, i especialment els nostres germans orientals, que s’apleguen en
el temple de nit per pregar, i com aquell temple a les fosques, es va omplint
de llum en el pas de la pregària com una veritable icona o sagrament del Crist
que va il·luminant la nostra vida. El mon modern perd amb la tecnologia tantes
riqueses, nosaltres hem de saber descobrir aquests signes que ens fan orientar
la nostra mirada i la nostra vida. És veritat que en poques ocasions ens
apleguem tant de matí al temple per veure la sortida del sol però sempre podem
pregar mirant la creu que és el nostre Sol de justícia.
En la
Eucaristia no ens oblidem de mirar la Creu, perquè el que celebrem no es res
més que Jesucrist, mort en creu i
ressuscitat, Aquell que ens vindrà cercar per il·luminar-nos, com el sol ixent,
amb la seva claror que no té posta.
Mn.
Alex Marzo
Pastores de la
niebla es un relato documental, que se mueve entre el testimonio y la
sugerencia, sobre la actividad y la vida en los puertos de los pastores que
elaboran el queso Gamonéu. Es una película narrada desde el punto de vista de
los pastores. Ellos nos cuentan, con vehemencia y emocion, cómo ha evolucionado
su oficio, cómo su desaparición está afectando al paisaje, sus anhelos e
incertidumbres. Asistimos a los desplazamientos estivales hacia los puertos de
varios rebaños de ovejas, cabras y vacas. Vemos, y nos cuentan, los trabajos
que requiere la elaboración del queso en las cabañas, su curación en las cuevas
naturales, la gestión de los pastos y la Fiesta del Pastor, los mercados y
ferias del queso en otoño; para acabar descubriendo, a través de la experiencia
de los pastores, el gran conocimiento que atesoran sobre su oficio y el
territorio. La película es el resultado de diferentes rodajes en los puertos y
majadas de los concejos de Onís y Cangas de Onís, del Oriente de Asturias,
durante varios veranos y otoños, entre 2006 y 2009.
Intencions misses
Diumenge 13, XXXIII Diumenge de durant l’any
9h.
12h. Dfts. Fam. Vintró Giner; Fam. Albert Salom; Jaume
Teixidó
20h. Dft. Anita
Juani
Dilluns 14:
8h. (Llar Santa Anna) i 19,30h.
Dimarts 15:
8h. (Llar Santa Anna) i 19,30h.
Dimecres 16:
8h. (Llar Santa Anna) Dft. Jordi Villaroya i 19,30h.
Dijous 17:
8h. (Llar Santa Anna)
19,30 h.
Dfts. Gonçal Calvo Queraltó; Maria Prados Montforte (aniv.)
Divendres 18: 8h. (Llar Santa Anna)
Dissabte 19: 20h.
Diumenge 20, Jesucrist, Rei de l’univers
9h.
12h. Dfts. Fam. Vintró Giner; Montserrat Ponsa i Jaume
Arenas; Jaume Teixidó; Alfons Castellà, Magdalena Julià.
20h. Dft. Fam.
Llimona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada