Les creus que marquen les estacions del Via Crucis del Temple parroquial estan en mal estat, per aquest
motiu, les volem canviar per unes imatges que hem encarregat a la Lidia Tur, i
que farà amb la tècnica del “trencadís”, com la capella de la Mare de Déu de
Montserrat. Anirem fent-les a mesura que tinguem recursos econòmics. Cada
estació té un cost de 190€. Ja tenim 7 estacions pagades ens queden la meitat.
Intencions de Misses
Festa de la Transfiguració del Senyor, 6
d’agost
9h.
12h. Dfts. Fam. Vintró Giner; Fam. Albert Salom; Jaume
Teixidó; Alfons Castellà; Magdalena Julià.
20h. Dfta. Maria Angels Colomer
Dilluns 7: 8h. (Llar) i 19,30h.
Dimarts 8: 8h. (Llar) i 19,30h
Dimecres 9: 8
h. (Llar) i 19,30h. Dfts. Albert Salom
Dijous 10: 8h.
(Llar) i 19,30h
Divendres
11: 8h. (Llar)
Dissabte 12: 20h.
XIX Diumenge de durant l’any
9h.
12h. Dfts. Fam. Vintró Giner;
20h.
Sermó Sant Domingo 2017
Sóc conscient que no tots els qui hi som aquí pensem igual, ni creiem
el mateix, però ens uneixen els llaços d'una mateixa tradició, que ens arrela a
molts segles enllà i que ens fa recordar tantes generacions d'argentonins que
un dia com aquest, 4 d'agost, s'han aplegats per renovar el vot del poble.
Permeteu-me que aquest any recordi d'una manera especial a un d'aquest
argentonins, no de naixement, però si d'estiueigs, que va col·laborar i
participar de la vida de la Parròquia i del poble. El Sr. Josep Puig i
Cadafalch, doncs aquest any recordem el 150 anys del naixement.
Ja em fet prou xerrades per recuperar la seva memòria i sobretot la
seva obra. No voldria fer cap conferència. No és el moment, ni el lloc, però
crec que la figura d'en Puig i Cadafalch, que va celebrar aquesta mateixa
festa, ens pot ajudar a nosaltres a viure-la avui. Doncs ell, home de fe
profunda, ens ha deixat en el nostre conjunt parroquial, un testimoni
arquitectònic de la seva «espiritualitat col·lectiva»: La capella del Sagrament, on guardem la reserva eucarística, on és present
el Nostre Déu i Senyor.
El Sr. Puig va crear, ara fa 117 anys, un espai ple d'arcades,
capitells, claus de volta, esgrafiats, forjats..., que volíem ajudar a
transcendir l'espai per trobar-nos amb Déu. És un lloc especial la capella del
Sagrament, ara diríem que ens desprèn un bon «karma». Ell en veia tots els dies
a pregar el Sant Rosari. Molts de vosaltres també us hi acosteu, a pregar, o si
més no, a gaudir d'aquest espai, que ens convida a aturar-nos en la nostra
vida, a pensar-hi, i a veure més enllà.
En aquesta festa de Sant Domingo no puc deixar de demanar-vos que us
atureu quan passeu per davant, que hi entreu i que us hi estigueu. Segur que us
sentireu atrets per l' espai, segur que gaudireu d'una presència càlida, que
asserena el cor, per nosaltres creients, és la presència de Jesucrist, que ha
donat la vida per nosaltres.
Allò que cercava en Puig i Cadafalch en la seva obra, o cercava en tota
l'església, en tota celebració: crear un lloc de trobada, de repòs, d'amistat,
de poble. Això ha de ser el nostre ofici de Sant Domingo: un lloc de trobada i
d'amistat.
Per aquella generació sota el mestratge espiritual del Venerable bisbe
Torras i Bages, del qual acabem, de celebrar el centenari de la seva mort, veien
com la fe cristiana s'havia arrelat en el nostre poble i l'havia configurat,
tant que s’atribueix al sant bisbe aquelles paraules: "Catalunya serà cristiana
o no serà".
En Puig impulsat per la seva fe va tenir una gran participació en la
vida pública, potser no sempre entesa, perquè alguns el menystenien per catòlic
i els altres per catalanista. Ell des de la fe profunda i l'amor a la seva
terra, va treballar sens defallença per conservar una història, per mantenir
una llengua, per construir un poble en pau i harmonia. Des de les “bases de
Manresa” amb molts d’altres va signar i impulsar, varen voler construir un
catalanisme cultural que van saber expandir per tot el món.
La celebració d'aquesta tradició del vot al Sant ens arrela en aquesta
història, i en aquesta fe. És la fe la que ens ha de moure els qui ens diem
cristians i els qui participem una mateixa cultura, ara, com llavors, a
recuperar la nostra història i les nostres tradicions, i a construir un poble
en pau i concòrdia.
La pesta suposava la destrucció, la
mort de les persones i dels pobles. Aquest any novament li pregarem a Sant
Domingo que ens deslliuri de la pesta: de la violència, de la intolerància, de
la malaltia, i que reforci el llaços de la convivència en el nostre poble, del
respecte i de la pau.
Mn. Alex Marzo, rector
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada