Ofici en honor a Sant Antoni Abad
Divendres 17 de gener a les 11 del
matí
Aquest Diumenge
12 de gener “Tres Tombs”.
Visita del Sr. Cardenal De Barcelona, Mons. Joan Josep
Omeya
El proper dissabte 25 de gener, festa de la Conversió de
Sant Pau, el nostre Cardenal Arquebisbe visitarà la nostra Parròquia. Arribarà
a les 7 de la tarda per saludar una representació de la Parròquia i a 2/4 de 8
presidirà l’Eucaristia, on 8 nois i noies rebran el sagrament de la
Confirmació. Us convido a reservar les vostres agendes per assistir a aquesta
celebració.
Vida Parroquial
Reunió de pares de segon curs de catequesi
Aquest divendres 17
de juny a les 19,30h. farem una trobada amb els pares que enguany els seus
fills faran la primera comunió. Aquesta setmana es comença la catequesi de
dilluns i dimarts.
Preparació a la confirmació del dissabte 25 de gener.
El proper divendres, 17 de gener, a les 5 de la tarda,
farem la trobada amb el grup de confirmació, i el dissabte 18 a les 6 de la
tarda ens trobarem amb els que es confirmaran de grans.
Intencions de misses
Diumenge 12 de gener , Baptisme del Senyor
9h. Dft. Ramon
Masachs (1er. Aniv.)
12h. Dfts. Fam. Vintró Giner;
20h.
Dilluns 13: 8h. (Llar Santa Anna) 19,30h.
Dimarts 14 : 8h. (Llar Santa Anna) 19,30h.
Dimecres 15: 8h. (Llar Santa Anna) 19,30h.
Dijous 16: 8h. (Llar Santa Anna) 19,30h.
Dft. Jordi Villarroya Matas (20è aniv.)
Divendres 17: 8h. (Llar Santa Anna) 11 del
matí Ofici Sant Antoni
Dissabte 18: 20h.
Diumenge 19 de gener , II Diumenge de durant
l’any
9h.
12h. Dfts. Fam. Vintró Giner; Fam. Albert Salom
20h.
Tots els
dissabtes missa al Cros a les 6 de la tarda.
Sermó
Sant Julià 2020
Cal que coneguem d'on venim perquè sapiguem
qui som, com a persones i com a poble. La festa d'avui ens fa mirar molt lluny
en la història. Al final del primer mil·lenni i començament del segon, la fe
cristiana ja era ben arrelada en la nostra terra i arreu s'aixecaven ermites,
esglésies, i parròquies. Una d’elles és la nostra.
Possiblement ja es va aixecar un temple
paleocristià, sobre les pedres d'algun edifici pagà, de l'època romana. Així
ens ho indiquen les pedres romanes que es troben en els fonaments del nostre
temple. Aquell temple paleocristià va donar pas al temple romànic, que segur ja
fora dedicat a Sant Julià.
L'església a casa nostra estava perfectament
organitzada i establerta. Els visigots havien estructurat bé el territori, per
mitjà de les parròquies. Llavors la nostra litúrgia era diferent a la que ara
utilitzem, doncs, a totes les esglésies de la Hispania Romana es va establir un
ritus litúrgic propi, diferent del que s'utilitzava a Roma o a les Gàl·lies. És
el ritu que es coneix amb el nom de hispànic o moçaràbic.
Aquest ritu té un importància cabdal per la
festa que celebrem de Sant Julià, el dia després de Reis, 7 de gener.
Així com després de Nadal se celebrava el
martiri de Sant Esteve, en el ritu hispànic, després de la festa de Reis, se
celebrava el martiri de Sant Julià i Santa Basilisa. Aquest ritu moçaràbic se
celebrava per tota la geografia catalana, i per això, hi trobem tantes
esglésies i pobles que celebren la seva festa de Sant Julià.
Amb la entrada de l’imperi franc es va
introduir una altra manera de pregar, les oracions i ritus de l’església de
Roma. Durant el primers segles de segon mil·lenni cristià, a casa nostra es
donà una convivència entre els dos ritus l'hispànic i el romà, encara que, poc
a poc, s'imposarà aquest últim, fins que fou prohibit més tard el ritu
hispànic.
Per aquest motiu, també decaigué la festa de
Sant Julià, doncs era un Sant estrany a la litúrgia de Roma. I la gran riquesa
de la missa de Sant Julià del ritu hispànic es va perdre. Llegir i pregar les
seves oracions de la missa de Sant Julià i Santa Basilisa, màrtirs, d’aquella
antiga litúrgia, que encara conservem, és reviure el que els nostres
avantpassats van pregar fa més de mil anys. Així per exemple en començar la
missa pregaven:
Sancti tui ítaque, Dómine, Iuliánus et
Basilíssa (Senyor, els teus Sants, Julià i Basilisa)
ut rosa
germinavérunt in te qui es verus dies; (un dia
germinaren com una rosa,)
et ut
germen olívæ per noctem meruérunt (i com el rebrot de
l'olivera ressorgeix per la nit.)
in
certámine adipísci præmium salvatiónis ætérne. (En combat van
aconseguir la salvació eterna.)
Eorúmque
labor fuit in pœna, quorum manet merces in glória. (Els seus treballs els van realitzar
entre penes per aconseguir la glòria.)
Ja veiem que la
nostra litúrgia romana és ben pobre respecte a la liturgia moçaràbica plena de
poesia.
Aquelles oracions sobre tot destacaven el
premi aconseguit per Sant Julià i Basilisa, la vida eterna, la vida veritable. Ho
diu també molt poèticament en una altra pregària de la missa:
Hi enim
ne vivéndo moreréntur, (En efecte doncs, Ells per no viure morint,)
moriéndo
vívere voluérunt; (van
desitjar morir per a viure.)
ne
timéndo mortem, denegárent vitam, (No perquè tinguessin por de la mort, renunciaren
a la vida,)
sed ut
amándo vitam contémnerent vitam. (sino que estimant-la, la menysprearen.)
I
continuava explicant com sedueix el món amb l'engany, primer dels turments, i
segon amb amables promeses, els cristians. Però ells van confiar més en les
promeses de Crist. Nosaltres que
comencem el tercer mil·lenni cristià hem de mirar enrere per aprendre dels
nostres pares en la fe.
Els sants màrtirs que venerem, com els
cristians de ara fa mil anys, savien que la vida veritable no és aquesta, que
aquest món, encara que ens sedueix amb promeses de felicitat, de plaer, de
autorealització, no deixen de ser mentides, perquè l’únic que ens dóna la vida
veritable és Jesucrist.
I la vida de
Jesucrist ens fa viure aquesta vida, estimant-la, però alhora menyspreant-la,
perquè la vida veritable és viure amb Crist.
És veritat que ens cal tenir present els problemes d'aquest món, i
estimar-lo i respectar-lo; però no ens oblidem que la vida veritable no ens la
donarà ningú més que Jesucrist, que vivim per morir i que morir no ens fa por,
perquè viurem amb Crist.
La nostra fe
es fonamenta sobre aquells que van donar la vida per Jesucrist que van morir a
aquest món per guanyar la vida eterna. Així aquella missa antiga de Sant Julià
recordava com el Sant havia ressuscitat un mort invocant Jesucrist, el Senyor
de la Vida.
La festa
d’avui durant molts segles va estar a punt de perdre’s en el nostre poble per
la pèrdua del ritu moçaràbic i el record d’aquestes antigues pregàries. Però es
va mantenir per recordar la nostra història.
Avui també
potser tenim el perill de perdre la nostra festa, però si la perden el que
perdrem no es només una celebració religiosa, si no que perdrem la nostra
història, les nostres arrels i acabarem perdent el nostre sentiment de poble,
de sentir-nos units amb aquells que durant més de 1000 anys de moltes maneres i
en moltes circumstàncies aquí a Sant Julià d’Argentona s’han aplegat per
recordar i celebrar.
La laïcitat de
la nostra societat no pot portar-nos a oblidar qui som i d’on venim perquè la
laïcitat així entesa ens portaria a la dissolució de la nostra identitat. Ja
hem perdut el nom de ‘Julià’ del nostre poble, però potser acabarem perdent el
nom ‘Argentona’ si perdem el record de la nostra història i no valorem aquest
acte que ara ens hi trobem com un acte més que religiós, un acte històric que
dóna sentit a la festa i al nostre poble de Sant Julià d’Argentona.
Nosaltres des
de la fe a més recordem el testimoniatge de fe de Sant Julià que ens fa
descobrir com ho van fer el Reis mags Jesucrist, ara ja no oferim a Déu or, ni
encens, ni mirra, ens deia l’antiga litúrgia, ans al contrari com Sant Julià
oferim a Déu el mateix Jesucrist, el nostre Salvador.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada