1/11/2020

12 de gener Informacions


Ofici en honor a Sant Antoni Abad
Divendres 17 de gener a les 11 del matí
Aquest Diumenge 12 de gener “Tres Tombs”.

Visita del Sr. Cardenal De Barcelona, Mons. Joan Josep Omeya
El proper dissabte 25 de gener, festa de la Conversió de Sant Pau, el nostre Cardenal Arquebisbe visitarà la nostra Parròquia. Arribarà a les 7 de la tarda per saludar una representació de la Parròquia i a 2/4 de 8 presidirà l’Eucaristia, on 8 nois i noies rebran el sagrament de la Confirmació. Us convido a reservar les vostres agendes per assistir a aquesta celebració.
Vida Parroquial
Reunió de pares de segon curs de catequesi
Aquest divendres 17 de juny a les 19,30h. farem una trobada amb els pares que enguany els seus fills faran la primera comunió. Aquesta setmana es comença la catequesi de dilluns i dimarts.

Preparació a la confirmació del dissabte 25 de gener.
El proper divendres, 17 de gener, a les 5 de la tarda, farem la trobada amb el grup de confirmació, i el dissabte 18 a les 6 de la tarda ens trobarem amb els que es confirmaran de grans. 
Intencions de misses
Diumenge 12 de gener , Baptisme del Senyor


9h.      Dft. Ramon Masachs (1er. Aniv.)
12h.    Dfts. Fam. Vintró Giner;
20h.   
Dilluns 13:      8h. (Llar Santa Anna)     19,30h. 
Dimarts 14 :   8h. (Llar Santa Anna)    19,30h. 
Dimecres 15:  8h. (Llar Santa Anna)    19,30h. 
Dijous 16:        8h. (Llar Santa Anna)    19,30h.  Dft. Jordi Villarroya Matas (20è aniv.)
Divendres 17: 8h. (Llar Santa Anna)  11 del matí Ofici Sant Antoni


Dissabte 18:             20h.   
Diumenge 19 de gener , II Diumenge de durant l’any


9h.
12h.    Dfts. Fam. Vintró Giner; Fam. Albert Salom
20h.   

Tots els dissabtes missa al Cros a les 6 de la tarda.



Sermó Sant Julià 2020

Cal que coneguem d'on venim perquè sapiguem qui som, com a persones i com a poble. La festa d'avui ens fa mirar molt lluny en la història. Al final del primer mil·lenni i començament del segon, la fe cristiana ja era ben arrelada en la nostra terra i arreu s'aixecaven ermites, esglésies, i parròquies. Una d’elles és la nostra.

Possiblement ja es va aixecar un temple paleocristià, sobre les pedres d'algun edifici pagà, de l'època romana. Així ens ho indiquen les pedres romanes que es troben en els fonaments del nostre temple. Aquell temple paleocristià va donar pas al temple romànic, que segur ja fora dedicat a Sant Julià.
L'església a casa nostra estava perfectament organitzada i establerta. Els visigots havien estructurat bé el territori, per mitjà de les parròquies. Llavors la nostra litúrgia era diferent a la que ara utilitzem, doncs, a totes les esglésies de la Hispania Romana es va establir un ritus litúrgic propi, diferent del que s'utilitzava a Roma o a les Gàl·lies. És el ritu que es coneix amb el nom de hispànic o moçaràbic.
Aquest ritu té un importància cabdal per la festa que celebrem de Sant Julià, el dia després de Reis, 7 de gener.
  
Així com després de Nadal se celebrava el martiri de Sant Esteve, en el ritu hispànic, després de la festa de Reis, se celebrava el martiri de Sant Julià i Santa Basilisa. Aquest ritu moçaràbic se celebrava per tota la geografia catalana, i per això, hi trobem tantes esglésies i pobles que celebren la seva festa de Sant Julià.
  
Amb la entrada de l’imperi franc es va introduir una altra manera de pregar, les oracions i ritus de l’església de Roma. Durant el primers segles de segon mil·lenni cristià, a casa nostra es donà una convivència entre els dos ritus l'hispànic i el romà, encara que, poc a poc, s'imposarà aquest últim, fins que fou prohibit més tard el ritu hispànic.
  
Per aquest motiu, també decaigué la festa de Sant Julià, doncs era un Sant estrany a la litúrgia de Roma. I la gran riquesa de la missa de Sant Julià del ritu hispànic es va perdre. Llegir i pregar les seves oracions de la missa de Sant Julià i Santa Basilisa, màrtirs, d’aquella antiga litúrgia, que encara conservem, és reviure el que els nostres avantpassats van pregar fa més de mil anys. Així per exemple en començar la missa pregaven:

Sancti tui ítaque, Dómine, Iuliánus et Basilíssa        (Senyor, els teus Sants, Julià i Basilisa)
ut rosa germinavérunt in te qui es verus dies;           (un dia germinaren com una rosa,)
et ut germen olívæ per noctem meruérunt                 (i com el rebrot de l'olivera ressorgeix per la nit.)
in certámine adipísci præmium salvatiónis ætérne. (En combat van aconseguir la salvació eterna.)
Eorúmque labor fuit in pœna, quorum manet merces in glória. (Els seus treballs els van realitzar
entre penes per aconseguir la glòria.)

Ja veiem que la nostra litúrgia romana és ben pobre respecte a la liturgia moçaràbica plena de poesia.
Aquelles oracions sobre tot destacaven el premi aconseguit per Sant Julià i Basilisa, la vida eterna, la vida veritable. Ho diu també molt poèticament en una altra pregària de la missa:

Hi enim ne vivéndo moreréntur,                    (En efecte doncs, Ells per no viure morint,)
moriéndo vívere voluérunt;                            (van desitjar morir per a viure.)
ne timéndo mortem, denegárent vitam,         (No  perquè tinguessin por de la mort, renunciaren a la vida,)
sed ut amándo vitam contémnerent vitam.    (sino que estimant-la, la menysprearen.)

   I continuava explicant com sedueix el món amb l'engany, primer dels turments, i segon amb amables promeses, els cristians. Però ells van confiar més en les promeses de Crist. Nosaltres que comencem el tercer mil·lenni cristià hem de mirar enrere per aprendre dels nostres pares en la fe.
   Els sants màrtirs que venerem, com els cristians de ara fa mil anys, savien que la vida veritable no és aquesta, que aquest món, encara que ens sedueix amb promeses de felicitat, de plaer, de autorealització, no deixen de ser mentides, perquè l’únic que ens dóna la vida veritable és Jesucrist.
I la vida de Jesucrist ens fa viure aquesta vida, estimant-la, però alhora menyspreant-la, perquè la vida veritable és viure amb Crist.  És veritat que ens cal tenir present els problemes d'aquest món, i estimar-lo i respectar-lo; però no ens oblidem que la vida veritable no ens la donarà ningú més que Jesucrist, que vivim per morir i que morir no ens fa por, perquè viurem amb Crist.

La nostra fe es fonamenta sobre aquells que van donar la vida per Jesucrist que van morir a aquest món per guanyar la vida eterna. Així aquella missa antiga de Sant Julià recordava com el Sant havia ressuscitat un mort invocant Jesucrist, el Senyor de la Vida.

La festa d’avui durant molts segles va estar a punt de perdre’s en el nostre poble per la pèrdua del ritu moçaràbic i el record d’aquestes antigues pregàries. Però es va mantenir per recordar la nostra història.

Avui també potser tenim el perill de perdre la nostra festa, però si la perden el que perdrem no es només una celebració religiosa, si no que perdrem la nostra història, les nostres arrels i acabarem perdent el nostre sentiment de poble, de sentir-nos units amb aquells que durant més de 1000 anys de moltes maneres i en moltes circumstàncies aquí a Sant Julià d’Argentona s’han aplegat per recordar i celebrar.

La laïcitat de la nostra societat no pot portar-nos a oblidar qui som i d’on venim perquè la laïcitat així entesa ens portaria a la dissolució de la nostra identitat. Ja hem perdut el nom de ‘Julià’ del nostre poble, però potser acabarem perdent el nom ‘Argentona’ si perdem el record de la nostra història i no valorem aquest acte que ara ens hi trobem com un acte més que religiós, un acte històric que dóna sentit a la festa i al nostre poble de Sant Julià d’Argentona.

Nosaltres des de la fe a més recordem el testimoniatge de fe de Sant Julià que ens fa descobrir com ho van fer el Reis mags Jesucrist, ara ja no oferim a Déu or, ni encens, ni mirra, ens deia l’antiga litúrgia, ans al contrari com Sant Julià oferim a Déu el mateix Jesucrist, el nostre Salvador.






Cap comentari: