Solemnitat de la Immaculada Concepció
Rosari
Solemne diumenge a les 7 del vespre
Demà dilluns, 8 de desembre: Misses:
9, 12 i
8 del vespre
Benedicció del Naixement dilluns després de Missa de
12
Vida Parroquial
Missa
familiar
Proper
diumenge 14 de desembre a les 12 del migdia convidem especialment els infants
de la catequesi.
Vetlla
de pregària d’Advent
El
proper dissabte a les 10 del vespre a la Capella del Sagrament.
Grup
d e joves i Confirmació
El
proper divendres no hi haurà grup de confirmació ni de joves us convidem
dissabte a participar de la Vetlla de pregària d’Advent.
Diumenge 7, II Diumenge d’Advent
9h.
12h. Fam. Vintró
Giner, Esteve Valls Cases; Josep Maria Molleví Ribera
20h. Dfts. Gna.
Visitació Collet Bellatriu; Gna. Rosa Collet Bellatriu; Gna. Dolores Collet
Bellatriu
Dilluns 8, Immaculada Concepció
9h.
12h. Fam.Albert Salom;
Juan Frabregas Canal; Montserrat Viura Martorell; Antonio Pruna Ambròs;
Francisco Ruiz (6è.aniv.)
20h.
Dimarts
9: 8h. (Llar Santa Anna) 19,30h.
Dimecres
10: 19,30h.
Dijous 11: 8h. (Llar Santa Anna) 19,30h.
Divendres 12: 8h. (Llar Santa Anna)
Dissabte 13:
20h. Dfts. Fernando Fortí (6è. Aniv.)
Diumenge 14, III Diumenge
d’Advent
9h. Dft.
Joaquim Garcia Creixell
12h. Fam. Vintró
Giner, Fam. Valls Moré; Teresina Muns Vellvé; Fam. Albert Salom; Maria
Assumpció Casa Pous (39è. Aniv.); Josep Casas i Ginestà (4art. Aniv.)
20h. Dfts. Maria
Rosa Fabregat Ballester
La Concepció
Immaculada
de
María cantada per Prudenci
(FRAGMENT DE L'HIMNE Ante cibum, Cathem. III)
Aquesta digressió del càntic tant llarc
que Prudenci dedica a l' acte ordinari de posar-se
a la taula per menjar,
des de l' estrofa 20 fins a la 33, exposa
clarament el dogma del pecat original i la exempció de la Puríssima Verge Mare de Deu, mostrant aqueix
gran privilegi de María, ja ben reconegut
com una piadosa persuassió dins la Iglesia del segle v. (...)
Dones, oh Deu Sant, al principi ta mà
d'humida
terra plasmà nostre
còs,
mes a ta propia semblança
nos féu;
i a fi que'l plasma fós apte per Tu,
viu esperit
li donà ton halè.
Mana el
Senyor que d'un bell Paradís
l'home n'habiti l'estatge frondós,
on primavera
perpetua floreix,
on la fontana,
formant quatre rius,
rega floratges de tota color.
«Que tot això te tributi servei»
0
va dir a l'home el Senyor: «A ton ús
tot ho entreg; sols te deix prohibit
pendre la fruita de l'arbre letal,
l'arbre qui brosta en el centre del bosc.»
Mes la Serpent
seductora ginyà
l'anima d'Eva lleugera
de seny,
i ella en mal'hora induí son espòs
just a gustar l'aliment prohibit,
fent-se
a la par destinats a la mort.
Veuen al punt (coneixença fatal!)
mutuament
els dos cossos desnús;
i avergonyint-se del lúbric error,
fan-se cintures de pàmpols units
amb que el pudor ocultar-se pogués.
Reus de la culpa, porucs ja de Deu
són expulsats d'aquell
sant Paradís.
Eva, qui verge hi havía viscut,
ara, subjecta a l'imperi d'Adam,
parts dolorosos haurà de patir.
L'ímproba
Serp causadora del dany
reb també castic, per quant la muller
ha d'esclafar-li a ses plantes
el coll:
així la Serp sota'l peu femenil
resta sotmesa, la dòna
al varó.
27 De la parella culpable
sortint,
cau en la culpa el llinatje humanal;
i ell amb delictes, comesos a munts,
mentres
imita sos pares primers,
sempre ne paga la pena de mort.
Mes heus aquí que, llinatje novell,
surt un altre Home pel cel presentat,
no ja fangós com l'Adam primitiu,
ans bé ver Deu a ver Home conjunt,
sense ni rastre de vicis del cos.
Carn viva nostra se fa’l
Verb de Deu,
que, sense talem ni dret de marit,
sens atractiu d'unió
corporal,
Immaculada
Donzella conceb
gravida sols per Divina virtut.
Tal era el cas de l'antiga
rancor,
tal el motiu de la
lluita crudel
entre la Serp i la raça d'Adam:
que, trepitjada de peus femenils,
fos abatuda l'altiva
Serpent.
Doncs eixa Verge,
qui ser ha pogut
Mare de Deu,
supera tot verí,
mentres la Serp, retorcent-se a sos peus,
sense danyar-la, son virus escup
sobre l'herbei
de germana verdor.
Ara quin monstre
d'infern ja no té
por i tremola
del candi remat?
Ara, entre ovelles
tranquiles, furtiu
passa ja el llop, i de carn en dejú
tanca per força el barram furiós.
Ara, per canvi mirífic,
1'Anyell
regna i domina damunt els lleons,
mentres,
per núvols i vents vagatius,
fuga i empaita
cruents aguilots
blanca coloma baixada del cel.
MIQUEL
COSTA
1 LLOBERA, Pvre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada