Dimarts 4 d’agost
10 del matí Ofici solemne de Sant
Domingo
Dimecres 5 d’agost
Missa pels difunts del poble a 2/4 de 8 del
vespre
|
Intencions misses
Diumenge 2, XVII Diumenge de durant l’any
9h.
12h. Dfts. Fam. Vintró
Giner; Esteve Valls Cases; Josep Maria Molleví Ribera; Angeline Gutierrez;
Angelina Nebra Paesa
20h.
Dilluns
3: 8h. (Llar Santa Anna) i 19,30h.
Dimarts 4: Sant Domènec
8h. (Llar Santa Anna)
10 h. Dft.
Fam. Albert Salom; Domingo Molist Teixidó
Dimecres 5: 8h. (Llar Santa Anna) i 19,30h. Dft.
Del Poble
Dijous 6: 8h. (Llar Santa Anna) i 19,30
h. Dft. Jenara Garciandia
Divendres 7: 8h.
(Llar Santa
Anna)
Dissabte 8:
20h. Dfts. Jaume Teixidó; Alfons castellà; Magdalena
Julià
Diumenge 9, XIX Diumenge de durant l’any
9h.
12h. Dfts. Fam. Vintró
Giner; Fam. Valls Moré
20h. Dfts. Alfons Luis Moreno (20è. Aniv.); Agustina Fabregas Viura; Joan
Fabregas Canal; Montserrat Viura Martorell
LA TORRE DEL COMUNIDOR EN PERILL
Si busquem als diccionaris la paraula
"comunidor'' en quasi tots hi trobarem la mateixa descripció:" Petita
edificació en forma de porxo oberta a tots quatre vents, coberta i situada prop
de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestes i les
pedregades" . Només la Gran Enciclopèdia Catalana s'allarga una mica més i
ens diu que "Es encara freqüent en algunes esglésies rurals de la muntanya
del Principat; excepcionalment alguns són adossats a la mateixa església".
És evident que el nostre comunidor no té cap
de les característiques descrites en els diccionaris: No és cap petita
edificació en forma de porxo, sinó una molt feixuga i robusta torre de dos
pisos, emmerletada, i que s'encara als quatre vents per unes petites finestres
obertes al segon pis. Al primer només n'hi ha una, enreixada, i una altra, amb
vitrall, que dóna a !'interior de l'església, La solidesa deis seus murs i els
merlets que la coronen fan pensar més en una torre de defensa que en un lloc
destinat a funcions religioses, encara que siguin tan singulars com la de
"comunir" les tempestes i pedregades i foragitar del terme les bruixes i bruixots que, segons el poble,
les ocasionaven.
La sagristia i els dos pisos del comunidor que
s'aixecaren damunt d'ella foren construïts quaranta quatre anys després de
consagrat el temple, per la qual cosa s'hagué de desfer un asperó de l'església
i, per tal que no hi haguessin malentesos, en el plec de condicions
s'especifica que "la pedra picada quen traura, la puga posá en la mateixa
obra que fará y que sía obligat, dit mestre, en tornar a reparar lo que desfará
de la Sglesia, a despeses sues". S'encarrega de l'obra el mestre Joan
Salvador, de Mataró, pel preu de cent quaranta cinc lliures i tarda prop de sis
anys en acabar-la.
L'any 1958/59 en engrandir l'església, perla
part de l'absis, el que abans era sagristia ( amb la corresponent escala per
accedir al comunidor) passa a formar part del temple , de manera que calgué
construir-ne una de nova, així com un nou accés a la torre, que avui arrenca
del passadís d'entrada a la rectoria.
L'obra d'ampliació no mermà en absolut la
bellesa del conjunt parroquial, del que la torre del comunidor és un deis més
característics elements . No obstant això (el temps no passa en va) actualment
ja presenta alguns trets d'envelliment. A part de que l'arrebossat exterior és
pràcticament inexistent, les seves parets presenten algunes esquerdes . Els
enteses s'ho han mirat i, tot i que segons sembla, no representen un perill
immediat, si que consideren oportú prendre algunes mesures per prevenir mals
majors. Una d'elles seria cenyir els quatre angles de la torre amb unes abraçadores
per evitar que s’obrissin i refer l'arrebossat exterior. També m'han dit (jo no
he pogut comprovar-ho personalment) que en alguna de les finestres hi ha dèbils
indicis d'uns esgrafiats que el temps ha
fet desaparèixer. Potser valdria la pena
intentar recompondre'ls i retornar a la torre del comunidor el seu aspecte
original.
Tot això val diners, és ciar, i corren uns
temps que les arques parroquials, les municipals i les particulars més aviat
crien teranyines. Però Déu proveirà!. Argentona és un poble que estima la seva
historia i el comunidor n'és una pàgina que ens parla del seu passat agrícola,
vinater, de quan una calamar9ada a les envistes de la verema podia significar
la misèria de tot un llarg hivern. Però aquella gent tenia fe i creia, a totes
totes, en el poder del sacerdot de comunir les maltempsades amb oracions
fórmules exorcitzadores .
La fe deis "creients" d'avui és més
feble o, simplement, es basa en uns canons diferents , però també per això
valdria la pena de conservar aquest testimoni petri del fer i el sentir
d'aquells que ens precediren.
Josep Lladó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada