8/01/2015

Festa de Sant Domingo 2015

Dimarts 4 d’agost

10 del matí Ofici solemne de Sant Domingo

Durant l’Ofici, la Coral Càntir d’Or interpretarà la Missa Pontificalis de L. Perosi, sota la direcció Glòria Suari. També l’alcalde renovarà el vot de poble a Sant Domènec.

Dimecres 5 d’agost

Missa pels difunts del poble a 2/4 de 8 del vespre

Intencions misses
Diumenge 2,  XVII Diumenge de durant l’any

9h.     
12h.    Dfts. Fam. Vintró Giner; Esteve Valls Cases; Josep Maria Molleví Ribera; Angeline Gutierrez; Angelina Nebra Paesa
20h.
Dilluns 3:                  8h. (Llar Santa Anna)                i           19,30h.
Dimarts 4:    Sant Domènec
8h. (Llar Santa Anna)    
10 h. Dft. Fam. Albert Salom; Domingo Molist Teixidó
Dimecres 5:                         8h. (Llar Santa Anna)               i           19,30h. Dft. Del Poble
Dijous 6:                   8h. (Llar Santa Anna)               i           19,30 h. Dft. Jenara Garciandia
Divendres 7:                        8h. (Llar Santa Anna)
Dissabte 8:
20h. Dfts. Jaume Teixidó; Alfons castellà; Magdalena Julià
 Diumenge 9,  XIX Diumenge de durant l’any

9h.     
12h.    Dfts. Fam. Vintró Giner; Fam. Valls Moré
20h.    Dfts. Alfons Luis Moreno (20è. Aniv.); Agustina Fabregas Viura; Joan Fabregas Canal; Montserrat Viura Martorell
LA TORRE DEL COMUNIDOR EN PERILL

Si busquem als diccionaris la paraula "comunidor'' en quasi tots hi trobarem la mateixa descripció:" Petita edificació en forma de porxo oberta a tots quatre vents, coberta i situada prop de l'església, on s'aixoplugava el sacerdot que comunia les tempestes i les pedregades" . Només la Gran Enciclopèdia Catalana s'allarga una mica més i ens diu que "Es encara freqüent en algunes esglésies rurals de la muntanya del Principat; excepcionalment alguns són adossats a la mateixa església".

És evident que el nostre comunidor no té cap de les característiques descrites en els diccionaris: No és cap petita edificació en forma de porxo, sinó una molt feixuga i robusta torre de dos pisos, emmerletada, i que s'encara als quatre vents per unes petites finestres obertes al segon pis. Al primer només n'hi ha una, enreixada, i una altra, amb vitrall, que dóna a !'interior de l'església, La solidesa deis seus murs i els merlets que la coronen fan pensar més en una torre de defensa que en un lloc destinat a funcions religioses, encara que siguin tan singulars com la de "comunir" les tempestes i pedregades i foragitar del terme  les bruixes i bruixots que, segons el poble, les ocasionaven.

La sagristia i els dos pisos del comunidor que s'aixecaren damunt d'ella foren construïts quaranta quatre anys després de consagrat el temple, per la qual cosa s'hagué de desfer un asperó de l'església i, per tal que no hi haguessin malentesos, en el plec de condicions s'especifica que "la pedra picada quen traura, la puga posá en la mateixa obra que fará y que sía obligat, dit mestre, en tornar a reparar lo que desfará de la Sglesia, a despeses sues". S'encarrega de l'obra el mestre Joan Salvador, de Mataró, pel preu de cent quaranta cinc lliures i tarda prop de sis anys en acabar-la.

L'any 1958/59 en engrandir l'església, perla part de l'absis, el que abans era sagristia ( amb la corresponent escala per accedir al comunidor) passa a formar part del temple , de manera que calgué construir-ne una de nova, així com un nou accés a la torre, que avui arrenca del passadís d'entrada a la rectoria.

L'obra d'ampliació no mermà en absolut la bellesa del conjunt parroquial, del que la torre del comunidor és un deis més característics elements . No obstant això (el temps no passa en va) actualment ja presenta alguns trets d'envelliment. A part de que l'arrebossat exterior és pràcticament inexistent, les seves parets presenten algunes esquerdes . Els enteses s'ho han mirat i, tot i que segons sembla, no representen un perill immediat, si que consideren oportú prendre algunes mesures per prevenir mals majors. Una d'elles seria cenyir els quatre angles de la torre amb unes abraçadores per evitar que s’obrissin i refer l'arrebossat exterior. També m'han dit (jo no he pogut comprovar-ho personalment) que en alguna de les finestres hi ha dèbils indicis d'uns esgrafiats  que el temps ha fet desaparèixer.  Potser valdria la pena intentar recompondre'ls i retornar a la torre del comunidor el seu aspecte original.

Tot això val diners, és ciar, i corren uns temps que les arques parroquials, les municipals i les particulars més aviat crien teranyines. Però Déu proveirà!. Argentona és un poble que estima la seva historia i el comunidor n'és una pàgina que ens parla del seu passat agrícola, vinater, de quan una calamar9ada a les envistes de la verema podia significar la misèria de tot un llarg hivern. Però aquella gent tenia fe i creia, a totes totes, en el poder del sacerdot de comunir les maltempsades amb  oracions  fórmules exorcitzadores .

La fe deis "creients" d'avui és més feble o, simplement, es basa en uns canons diferents , però també per això valdria la pena de conservar aquest testimoni petri del fer i el sentir d'aquells que ens precediren.

Josep Lladó.
Benedicció de les aigües (en acabar la missa processó fins a la font de Sant Domingo on beneirem les aigües i demanarem per intercessió del Sant que siguem deslliurats de tota malaltia)




Cap comentari: