8/08/2015

Setmana 9 d'agost


Solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu al Cel
Divendres 14: 19,15h. Rosari solemne i seguidament a les 20h. Missa vespertina
Dissabte 15:   misses: 9, 12 i 20h.


Intencions misses
Diumenge 9,  XIX Diumenge de durant l’any


9h.     
12h.    Dfts. Fam. Vintró Giner; Fam. Valls Moré
20h.    Dfts. Alfons Luis Moreno (20è. Aniv.); Agustina Fabregas Viura; Joan Fabregas Canal; Montserrat Viura Martorell
Dilluns 10:               8h. (Llar Santa Anna)                i           19,30h.
Dimarts 11:                         8h. (Llar Santa Anna)               i           19,30
Dimecres 12:           8h. (Llar Santa Anna)               i           19,30h.
Dijous 13:                8h. (Llar Santa Anna)               i           19,30 h. Dft. Jenara Garciandia
Divendres 14:          8h. (Llar Santa Anna)                    i           20h.
Dissabte 15: Assumpció de la Mare de Déu
9h.      Dfts.
12h.    Dfts. Maria Batlle Fabregas; Fam Albert Salom; Maria Rosa Fabregat Ballester
20h.    Dfts. Santiago; Maria Castellà; Assumpció Teixidó; Jaume Teixidó
Diumenge 16,  XX Diumenge de durant l’any


9h.      Dfts. Jordi Villarroya
12h.    Dfts. Fam. Vintró Giner;
20h.

Sermó de festa major: sant Domingo 2015
Un any més ens trobem reunits per celebrar la nostra festa de Sant Domingo, alguns des de la fe cristiana i d’altres des del respecte a una tradició bicentenària i tots des de la germanor.
En la festa d’enguany no puc deixar de pensar en aquesta mateixa diada, ara fa cent anys, el 1915. Perquè fa cent anys en el nostre país es va celebrar, durant la primera setmana de juliol, el Primer Congrés litúrgic a la muntanya de Montserrat. Aquell Congrés fou d’un importància cabdal pel nostre poble. Convocat per tots els bisbes de la província eclesiàstica tarraconense va tenir en els seus principals impulsors dos figures vinculades al nostre poble: Puig i Cadafalch i Lluis Carreras. L’arquitecte, historiador, i catòlic practicant, el Sr. Puig i Cadafalch, va ser el president del Primer Congres d’art cristià de Catalunya que se celebrà un any abans, el 1914. Del Congrés d’art cristià sortí la proposta de fer un Congres de litúrgia a Catalunya, seguint les indicacions del Papa Pius X i seguint l’estela dels Congressos europeus, fou promogut pel sacerdot Lluis Carreras de Barcelona i el Pare Antoni Maria Sunyol, monjo de Montserrat .
Fou el primer congres litúrgic d’Espanya i significà una gran renovació en tots els camps: principalment religiós, ja que es volia superar el pietisme i la teatralitat del culte catòlic arrelant el fidel cristià en la tradició litúrgica fonamentada en la Paraula de Déu i en les celebracions que superessin un individualisme estèril i forgessin una veritable comunió amb l’Església, Cos de Crist. Però l’empremta d’aquell Congrés s’estengué a molts d’altres àmbits de la vida cultural i social del nostre poble.
El canonge Carles Cardó resumí en cinc característiques aquell Congrés: la romanitat: és a dir, es van voler sentir units a Roma des de la fe i des del desig de compartir una mateixa història i cultura, i alhora sentint-se ben units a tots els pobles amb els quals es compartia aquesta mateixa tradició; en segon lloc, la província eclesiàstica, puix que es va voler recuperar el valor apostòlic de totes les diòcesis catalanes que tenien en l’Església de Tarragona la seva mare, car a ella va arribar la predicació de l’apòstol Sant Pau, aquest sentiment de pertinença, de catalanitat, que marcà fortament aquell congrés, una catalanitat gens agressiva però que volia fer lluir una historia de fe i cultura arrelada en les terres catalanes, superant fronteres polítiques, i arribant fins a les illes; en tercer lloc, la seva tasca científica de primer ordre doncs gràcies al Congrés es descobrí un gran patrimoni cultural abandonat en sagristies i convents; la quarta fou la música ja que suposà un refloriment musical des del cenobi benedictí de Montserrat passant per totes les parròquies que crearen els seus cors parroquials com succeí en la nostra mateixa parròquia, encara la missa que avui cantem de Perosi, és una ressonància  d’aquell Congrés; i per últim l’Eucologi un llibret que va publicar el Congrés per seguir la missa en llatí i català, l’ús de la llengua catalana era indispensable per arribar el cor d’un poble que no en coneixia cap d’altre, segur que encara el trobareu en les vostres biblioteques.
L’influx en els grans intel·lectuals de l’època va ser de primer ordre: el músic Lluis Millet que intervingué al Congrés va portar a la cançó tradicional catalana aquella profunditat d’una tradició mil·lenària, el músic Pau Casals en la seva música sacra tant oblidada i que els recents estudis volen destacar hi podem trobar arrels del Congrés. El gran escriptor Folch i Torres amb la seva obra del “Pastorets”, de la qual ara celebrarem 100 anys, podríem dir que va ser una conseqüència d’aquell Congrés. L’escultor Llimona plasmà en les seves obres l’ inspiració rebuda. L’escola nova, especialment l’escola Montessori va ser un dels descobriments d’aquell Congrés amb la participació de la col·laboradora de la pedagoga Maria Messori, la Sra. Anna Macheroni, que suposà un nou mètode pedagògic de tanta influència a la nostra societat. I què dir del genial arquitecte i millor cristià, Antoni Gaudí, en la seva obra magna del Temple de la Sagrada Família volgué plasmar en pedra les conclusions d’aquell Congrés litúrgic de Montserrat.
He volgut deixar pel final en Puig i Cadafalch, ell amb una exposició inèdita al Congrés sobre el Temple cristià deixà embadalits els més de 2000 participants d’aquella trobada a la muntanya litúrgica de Montserrat. Des de la seva fe profunda i des del seu gran coneixement històric i arquitectònic feu grans aportacions a la història del nostre país. Ara que volem recuperar la seva casa caldria no oblidar el seu tarannà.
L’altre gran personatge promotor d’aquest congrés fou el Dr. Lluís Carreras molt vinculat a l’ermità de Clarà on passa llargues temporades i on celebrà aplecs des d’on irradiava la fe i la cultura catalanes.  Una figura la del Dr. Carreras encara no prou descoberta.
Fa cent anys doncs  aquesta festa de Sant Domingo recolliria la gran il·lusió d’aquell congrés puix que molts dels nostres vilatans van participar-hi. No podem oblidar d’on venim per poder saber on volem anar. No podem oblidar-nos d’un patrimoni cultural nascut de la fe cristiana que a furgat el nostre poble i que ens ha permès arribar-hi fins a on som. Els grans músics, educadors, arquitectes, historiadors d’ ara fe cent anys van saber des de la seva professionalitat donar una embranzida al nostre poble, una renaixença que el capteniment dels anys posterior va frenar pel la divisió i confrontació on vam perdre tots.
Des de la nostra fe cristiana els qui la professem, i des del respecte a les nostres tradicions, hem de construir un poble sense dissensions  i on cerquem per damunt de tot ajudar els altres i no estar ficant el dit a l’ull a l’altre oblidant situacions passades que ja teníem per superades. Aquell esperit de germanor – com deia el doctor Torras i Bages - que es va viure ara fa cent anys, aquella il·lusió per fer créixer un poble des de la cultura y la fe no ens caldria perdre-la.
Vivim en una societat plural i aconfessional però caldria no fer bandera d’un laïcisme bel·ligerant que entengués el «fenomen religiós com una antigalla i que pretengués arraconar tota fe religiosa a l’àmbit estrictament privat i íntim de les persones». Aquestes paraules també ben dites les recull la moció aprovada en pel nostre Ajuntament el passat juliol sobre laïcitat.
La renovació d’un vot de poble al nostre patró esdevé per nosaltres els cristians una pregària perquè Déu ens deslliuri de tants patiments i foscors, no puc deixar de recordar i pregar per l’horrible accident aeri que encara ara colpeix a tant amics i coneguts, però molts d’altres han viscut greus moments en aquest any, preguem que en trobin la llum del cel. Potser per d’altres la renovació del vot del poble serà simplement una tradició viscuda de petits o un bonic aplec descobert de grans. Però per uns i d’altres el vot de poble a Sant Domingo expressa la germanor d’un poble que s’aplega al voltant de la font per celebrar la seva festa. Que Déu ens  beneeixi per intercessió del Sant ens beneeixi a tots.

Mn. Alex Marzo, rector

Cap comentari: