INFORMACIONS 6 DE MARÇ

 

 

Missa arxiprestal pel bisbe Toni

dimecres 9 de març a les 8 del vespre Basílica de Santa maria de Mataró

(La missa de la parròquia la farem el dimecres a les 19h.)

 

Vida Parroquial

 

Via Crucis cada diumenge de quaresma

Tots els diumenge a les 7 de la tarda, pregària del Via Crucis per l’Església amb els Portants del Sant Crist. A les 18,30h. farem el Rosari.

 

Pregària de la Corona dels Dolors de la Mare de Déu

Tots els divendres, a les 7 de la tarda amb les portants dels Dolors.

 

Pregària Quaresmal, dijous: 2/4 de 8, Missa - 8 del vespre, pregària i adoració

Volem tenir aquest temps de desert, de silenci, de pregària amb Jesús Eucaristia. Pregar-li per nosaltres i per tot el món especialment per la Pau.

1000 anys del naixement d’un poble

Preparant el camí cap al mil·lenari (VIII). Les parròquies del castell de Sant Vicenç

 

El castell de Sant Vicenç era un terme medieval que incloïa els actuals termes municipals d’Argentona, Òrrius, Cabrera i Cabrils. Aquests municipis no existien com a tal, sinó que tot plegat es coneixia com “les Franqueses de Sant Vicenç” anomenades així perquè la capella del castell de Burriac estava dedicada a Sant Vicenç, i era una de les capelles més antigues de la comarca. Era un territori lliure de jurisdiccions feudals, depenent directament del comte.

 

El comte Berenguer Ramon I, únic i últim senyor del territori, va vendre les franqueses a Guadall, que era un militar de la seva confiança. Amb la venda li estava donant la jurisdicció, és a dir el control sobre la terra i la capacitat d’impartir justícia, a part d’alguns drets (impostos, taxes, serveis...) sobre els seus habitants. La venda es feu bàsicament per dos motius: el comte necessitava diners per mantenir el seu estatus de primer líder del país, i també perquè necessitava tenir contents a tots aquells cavallers que li eren fidels, de manera que atorgant-li castells, terres i senyories, aquests militars juraven fidelitat al comte i no es revoltaven.

 

El document de venda és molt interessant. El pergamí original es conserva a l’arxiu dels Marquesos de Santa Maria de Barberà, que són els senyors del castell de Vilassar de Dalt. En ell es descriu els límits del terme del castell, i diu que estava conformat pels termes de les parròquies de Sant Julià d’Argentona i de Sant Feliu de Cabrera. La parròquia d’Argentona tenia subjectes altres esglésies del seu territori, que eren Sant Andreu d’Òrrius i Sant Pere de Clarà. Per la seva banda, la parròquia de Sant Feliu de Cabrera tenia subjecta les esglésies de Sant Cebrià (Santa Margarida, enderrocada al segle XX) i de Sant Joan (Can Modolell). Sant Julià d’Argentona i Sant Feliu de Cabrera són parròquies germanes, ja que totes dues apareixen en el mateix document.

 

Xavier Alarcon i Campdepadrós

 

Intencions misses

 

Diumenge 6 de març, I Diumenge de Quaresma

9h.      Dfts. Joan Bassa Recolons (6è. Aniv.)

12h.    Dfts. Fam. Vintró Giner; Fam. Albert Salom; Agustí Batlle Mustarós (4art. aniv.); Joan Capdevila Giol

20h.

 

Dilluns 7:                  19,30h.                     

Dimarts 8:                19,30h.

Dimecres 9:             19h.   

Dijous 10:                 19,30h.         

Divendres 11:          19,30h.         

Dissabte 12:             20h.               

 

Diumenge 13 de març, I Diumenge de Quaresma

9h.      Dfts. Joan Bassa Recolons (6è. Aniv.)

12h.    Dfts. Fam. Vintró Giner; Fam. Albert Salom; Carme Buch Lleonart; Francisco Ortiz Aguilar (1er. aniv.)

20h.