INFORMACIONS 27 DE FEBRER

 

Dimecres de cendra, 2 de març

Celebració de l’Eucaristia i Imposició de la Cendra a 2/4 de 8 del vespre

Aquest dia és de  dejuni i abstinència. Els cristians som convidats a començar la preparació de la Pasqua amb aquests signes de conversió: la cendra al cap i el dejuni, que correspon amb un àpat al dia. Aquest any aquest dejuni tindrà també una intenció particular: demanar la pau a Europa.

Vida Parroquial

 Aquesta setmana no hi ha catequesi

Aquest dilluns i dimarts no hi haurà catequesi, però el dimecres de cendra, a les a 2/4 de 8 del vespre, els infants i pares de la catequesi són convidats participar de la celebració.

 Via Crucis cada diumenge de quaresma

El proper diumenge, 6 de març, a les 7 de la tarda, començarem la pregària del Via Crucis per l’Església amb els Portants del Sant Crist. A les 18,30h. farem el Rosari

 Pregària de la Corona dels Dolors de la Mare de Déu

Aquest divendres, 4 de març, comencem aquesta pregària i la farem tots els divendres de Quaresma a les 7 de la tarda amb les portants dels Dolors.

 Pregària Quaresmal, dijous: 2/4 de 8, Missa - 8 del vespre, pregària i adoració

Volem tenir aquest temps de desert, de silenci, de pregària amb Jesús Eucaristia. Pregar-li per nosaltres i per tot el món especialment per la Pau.

 

1000 anys del naixement d’un poble

Preparant el camí cap al mil·lenari (VII). Com era la vida parroquial al segle XI

 

Per la nostra trajectòria històrica, estem acostumats a que un poble té sempre una parròquia, o fins i tot més d’una en el cas de les grans ciutats. Però antigament no era així. A l’època antiga hi havia molt poques parròquies, i fins ben bé el segle XI el seu nombre era molt reduït. La raó era senzilla. La comunitat cristiana antiga tenia tendència a reunir-se al voltant del seu bisbe, a la catedral, de manera que en època romana totes les eucaristies eren presidides pel bisbe. Després els preveres de la diòcesi (els col·laboradors del bisbe) portaven el Santíssim Sagrament fins als llocs més allunyats del bisbat. També era prerrogativa de la catedral el fet de tenir baptisteri propi on batejar els catecúmens.

 

Amb el temps aquesta pràctica es relaxà, i aparegueren algunes esglésies rurals amb sacerdot propi i també amb baptisteri propi, sobretot en aquelles diòcesis més grans on el bisbe ja no podia arribar a tot arreu. Però les parròquies eren molt poques, de manera que la gent havia de traslladar-se sovint si volien batejar un infant, o bé casar-se, o simplement assistir a Missa, ja que no totes les capelles privades tenien sacerdot propi.

 

A la nostra zona del Maresme central només hi havia documentada una sola parròquia, Santa Maria d’Alarona (també dita de Civitas Fracta) que era l’església de l’antiga ciutat romana d’Iluro. Tots els habitants de la contrada (incloent-hi Argentona) deurien anar a Iluro per complir amb la seva vida sagramental.

 

Al segle XI, però, la situació canvià. Per una banda perquè la població, sobretot la dels llocs de camp, anava augmentant poc a poc, de manera que s’incrementà el nombre de sacerdots i d’esglésies per atendre les necessitats espirituals de tothom. Per altra banda, a mesura que el territori de Catalunya s’anava dividint en castells termenats, va néixer la necessitats d’instituir parròquies dins d’aquests castells. Els castells i les parròquies anaven de la mà i d’aquesta manera s’organitzà el territori, també el del Maresme. Quan l’any 1024 es creà la jurisdicció senyorial del castell de Sant Vicenç aquest havia de comptar amb les seves pròpies parròquies, per tal de facilitar que la població no es desplacés a les parròquies del castell veí de Mata.

 

Xavier Alarcon i Campdepadrós

 

Intencions misses

Diumenge 27 de febrer, VIII Diumenge de durant l’any

9h.     

12h.    Dfts. Fam. Vintró Giner; Fam. Albert Salom

20h.

Dilluns 28:                19,30h.                     

Dimarts 1:                19,30h.

Dimecres 2:             19,30h.          Dimecres de Cendra

Dijous 3:                   19,30h.         

Divendres 4:            19,30h.         

Dissabte 5:               20h.               

 

Diumenge 6 de març, I Diumenge de Quaresma

9h.      Dfts. Joan Bassa Recolons (6è. Aniv.)

12h.    Dfts. Fam. Vintró Giner; Fam. Albert Salom; Agustí Batlle Mustarós (4art. aniv.); Joan Capdevila Giol

20h.