11/15/2018

Informacions 11 de novembre


Avui diumenge 11 de novembre col·lecta extraordinària de GERMANOR.
 

Trobada familiar de la catequesi
Diumenge 25 de novembre, 12h. Missa
13h dinar a l’hort del Rector.


Intencions de misses

Diumenge XXXII de durant l’any, 11 de novembre

9h.      Dfts. Fam. Vidal Plandolit; Fam. Tuneu Vila
12h.     Dfts. Fam. Vintró Giner; Fam. Albert Salom
20h.   

Dilluns 12: 
8h.      (Llar Santa Anna)
19,30h.  
Dimarts 13:
8h.      (Llar Santa Anna)
19,30h.
Dimecres 14:
8h.      (Llar Santa Anna)
19,30h. Dft. Josep Buera (Apostolat de l’Oració)
Dijous 15:
8h.      (Llar Santa Anna)
19,30h.  
Divendres 16: 
8h. (Llar Santa Anna) Dft.Jordi Villarroya

Dissabte 17:
20h.  Dfts. Gonçal Calvo Queraltó; Esteve Valls Cases; Montserrat Moré Barberà


Diumenge XXXIII de durant l’any, 18 de novembre

9h.     
12h.     Dfts. Fam. Vintró Giner; Fam. Albert Salom
20h.   
Les veritables actituds del cor

La Paraula de Déu que avui escoltem lloa l’actitud de dues dones. Unes actituds novament amagades al món però de gran valor per a Déu. En el nostre món es parla del «políticament correcte», del què hem de dir i hem de fer, perquè siguem socialment reconeguts i acceptats, en canvi, sabem que hi ha coses que no podem dir i no podem fer, si no volem ser etiquetats pels altres. Aquesta actitud que cerca només el reconeixement social però que quan un no es vist pensa, diu i fa de forma diferents, és el que a l’Evangeli encarnen aquets personatges del fariseus, de tal manera que, el personatge dóna nom a l’actitud, farisea. Nosaltres no som més ni menys fariseus que aquells, moltes vegades ens movem pel que diran i renunciem el que pensem i amaguem el que fem.

La Paraula de Déu ens proposa a aquestes dones que obren en el silenci de la llar o del temple, que saben que ningú es fixarà en elles, només aquell que tot ho veu, perquè veu el fons del cor, Déu mateix. La primera dóna es treu el pa de la boca per donar-li a un estranger que li demana, expressant la seva immensa generositat, però, vet aquí, ella que ho havia donat tot, en donar no perd, al contrari que guanya. Ja sabem que en el món ningú està disposat a perdre. A tot ens ensenyen a guanyar, a no donar res gratuïtament. La generositat no és un valor de la nostra societat. No queda bé ser generós.

Nosaltres però hem de mirar de diferent manera la vida perquè sabem que la generositat és el gran valor i, que donar, sempre és un guany, aquesta és la lògica del nostre Déu. L’Església en té moltes coses, però en dóna molt fins a quedar-se sense res, així ha passat al llarg de la historia tantes vegades. Tants vam donar generosament la seva vida pels altres, confessant la fe en Jesucrist, en un moment que a l’Església se li va treure tot, fins i tot la vida, en aquella persecució religiosa que tant de dolor i mort va causar el segle passat. Fem memòria d’aquells esdeveniments que mai haurien de tornar. L’Església davant l’odi no va respondre amb les armes, cap convent, cap escola, cap església, es va convertir en un fortí defensat per les armes. Cal veure la generositat immensa d’aquells, que per confessar la fe, van acceptar la mort. Aquest dissabte un bon grup de màrtirs de casa nostra han estat beatificats al Temple Expiatori de la Sagrada Família. La seva generositat els va fer deixar-ho tot pel servei els altres i quan va ser el moment van donar allò mes preuat la vida per Jesucrist i els germans.

La dóna que Jesús lloa a l’Evangeli també es generosa, dóna tot el que té. Aquesta vegada no ho dona a un estranger si no que ho dona directament a Déu, en el temple. Per la nostra societat queda molt bé això de donar a l’estranger, però a l’església de cap manera. La campanya de Germanor que avui celebrem ens un motiu per canviar aquesta manera de pensar, donar a l’Església no es perdre és guanyar.

Aquí és el que Jesús ens vol fer veure és l’arrel del nostre cor. Perquè podem donar molt i ser un acte d’expressió de superioritat i vanagloria. L’acte de donar ha de manifestar la generositat del cor. I la generositat del cor no es quantifica en res material, es quantifica per la vida que donem, per l’amor que donem. Aquesta ha de ser la mesura dels nostres actes. Donar ha de dir donar-nos perquè nosaltres no cerquem que els nostres actes siguin reconeguts pel món si no per Aquell que veu el fons del cor.
Mn. Alex Marzo