Dimecres
2 de febrer
Missa
2/4 de 8 del vespre i Benedicció de les candeles
Vida
Parroquial
Reunió de pares de la catequesi per les primeres comunions
El proper dissabte 5
febrer a les 7 de la tarda en els locals de la catequesi tindrem la trobada per
programar les primeres comunions.
Pregària dels dijous
Aquest dijous 3 de
febrer a les 19,30 tindrem la missa i a les 8 del vespre tot seguit la Hora
Santa de pregària com tots els dijous.
Reunió de la junta del Centre parroquial
Dijous 3 de febrer a
les 18,30h. tindrem la reunió de la Junta del Centre parroquial.
Missa i catequesi al Cros
el proper dissabte 5
de febrer a les 17,15 catequesi i ales 18h. la missa a l’Oratori del Cros
Donatius
per Càritas parroquial - Bizum codi: 01636
1000 anys
del naixement d’un poble
Preparant el
camí cap al mil·lenari (III). Situem el terme d’Argentona
Quan els francs varen conquerir la part nord del Principat (el que es coneix com a Catalunya Vella), varen dividir el territori en comtats. Naixien els de Barcelona, Girona, Empúries, Urgell, Osona... De la mateixa manera l’Església dividí el territori en bisbats, intentant, en la mesura del que era possible, reconstruir el mapa diocesà de l’època romana. Argentona pertanyia al comtat i bisbat de Barcelona, al que s’anomenava “in Maritima”, és a dir a la zona costanera.
Argentona era un territori especialment documentat en aquest moment, amb una trentena d’esments en pergamins dels segles IX a l’XI. La majoria d’aquests pergamins es conserven als grans arxius de Barcelona, que són l’Arxiu de la Catedral i l’Arxiu Reial (actualment Arxiu de la Corona d’Aragó). Sobta si ho comparem amb la veïna Mataró (Alarona), que al segle X només s’esmenta una sola vegada. Aquesta abundància documental d’Argentona, que està al mateix nivell de la veïna Premià, posa de manifest que era la zona del Maresme més poblada del moment, on més s’hi cultivava i la que més contactes tenia amb el món de Barcelona.
Aquests documents són, en la seva immensa majoria, compres i vendes de terres. Alhora d’indicar on es trobaven aquestes terres, el que es feia era descriure el lloc on estaven situades. I aquí és on es deia que es trobaven a Argentona. Molt s’ha discutit sobre l’origen del mot “Argentona”. Els entesos s’hi barallen des del segle XIX sense treure’n l’aigua clara. El famós filòleg Joan Coromines tampoc s’hi acaba de mullar, de manera que tant podia néixer d’un nom propi (Arganto) com simplement fer referència a la plata (argentum) per alguna raó que desconeixem.
D’aquestes mencions, gairebé la meitat (12) fan referència a l’actual riera, llavors considerada un riu (rio / rivum / alovium). No deuria ser pas un riu molt cabalós, ja que a l’any 1062 s’indica que baixava aigua tan sols en temps de pluja “qui discurrit per tempus pluviarum”, però era més important que una simple riera o areny (arennios). El nom d’Argentona feia referència inicialment al curs d’aigua i, per proximitat, el nom del riu va passar a designar tot allò que es trobava al seu voltant, és a dir termes, esglésies, veïnats, viles... Durant aquesta època, doncs, el terme d’Argentona era un espai geogràfic llargarut, ja que es vertebrava seguint el curs de l’aigua, envoltat pels turons que limiten la plana, que anava des de Parpers fins al mar.
Xavier Alarcon i Campdepadrós
Intencions
misses
Diumenge
30 de gener, IV Diumenge de durant l’any
9h.
12h. Dfts. Fam. Vintró Giner; Fam. Albert Salom
20h.
Dilluns 31: 19,30h.
Dimarts 1: 19,30h.
Dimecres 2: 19,30h. Festa de la Candelera
Dijous 3: 19,30h.
Divendres 4: 19,30h.
Dissabte 5: 20h.
Diumenge
6 de febrer, V Diumenge de durant l’any
9h.
12h. Dfts. Fam. Vintró Giner
20h.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada