INFORMACIONS 6 DE FEBRER

 Vida Parroquial

 

Pregària dels dijous

Aquest dijous 10 de febrer a les 19,30 tindrem la missa i a les 8 del vespre tot seguit la Hora Santa de pregària com tots els dijous.

 

Festa de la Mare de Déu de Lourdes

Aquest divendres,11 de febrer, a l’ermita de Sant Sebastià

A 2/4 de 5 de la tarda pregarem el Rosari a la Mare de Déu

 

Campanya de Mans Unides

Proper diumenge, 13 de febrer  C ol·lecta extraordinària

Projecte a Nelolone (India). Desenvolupament socio-econòmic i sanitari per a població marginada

Pressupost 27.483€

1000 anys del naixement d’un poble

Preparant el camí cap al mil·lenari (IV). Argentona, la terra de les deu viles

 

Dins de l’antic terme d’Argentona, la població vivia dispersa, ja que encara ni existia cap municipi, cap poble ni cap nucli urbà amb places i carrers. La gent vivia en viles rurals, que eren petites agrupacions d’habitatges, normalment al voltant d’un pati o porxo, on hi vivien vàries famílies que compartien i cultivaven les terres del voltant.

 

A Argentona s’han documentat deu viles medievals, entre els segles IX i XI. De ben segur que algunes d’elles són d’origen romà, i d’altres van néixer a l’Edat Mitjana. Si analitzem els seus noms, i les ubiquem en el mapa, ens adonarem que aquestes viles són l’origen dels actuals veïnats d’Argentona, que encara avui en dia conserven els seus noms.

 

La primera en sortir esmentada és el vilar de Sancti Martino, de l’any 878, que es correspon a l’actual Can Martí de la Pujada; hi havia la vila Lotone, documentada l’any 894, que es correspon amb l’actual Can Lladó; la vila Purpurlas (894) que per deducció lingüística deuria estar a la vora de Parpers; la vila Tridiliano (928), que fa referència a Treià; la vila Pins (1011) que fa referència al veïnat de Can Pins; la terra de Sent Micol (1014) que és el primer esment a Sant Miquel del Cros; la vila Vivario (1016) que es correspon a l’actual lloc del Viver; la vila Madani (1016) que és l’origen del veïnat de Madà; i també la vila Palaciolo (1016) o vila Palou, de difícil ubicació, situada al nord del terme. L’última vila en aparèixer als documents és, precisament, la vila Argentona, esmentada per primer cop l’any 1060, origen del nucli urbà.

 

Aquestes viles, especialment les més grans, tenien també incorporada una capella pròpia perquè els membres de la casa i els seus veïns poguessin assistir a Missa. Eren esglésies d’iniciativa privada, edificades amb els recursos d’aquelles viles, de manera que no eren encara parròquies (no tenien baptisteri propi). Havien de ser mantingudes amb els esforços de les comunitats locals, i els preveres que se’n feien càrrec, en el cas de tenir-los, es mantenien de les rendes de les terres del seu voltant. Ja s’ha fet esment a l’església de Sant Martí. Després van aparèixer documentades les esglésies de Sant Julià (981), la de Sant Miquel del Cros (1014) i també les de Sant Cugat de Treià (1024). Menció apart mereix l’església de Sant Pere de Clarà, que tenia un origen molt antic (segle IX) i que esdevindria un petit priorat de monjos que depenien del monestir de Sant Cugat del Vallès.

Xavier Alarcon i Campdepadrós

 

Intencions misses

Diumenge 6 de febrer, V Diumenge de durant l’any

9h.     

12h.    Dfts. Fam. Vintró Giner

20h.

 

Dilluns 7:                  19,30h.          Dfta. Elisa Gutiérrez Egea (2 messos)    

Dimarts 8:                19,30h.          Dfts. Hna. Rafaela Pérez; Hna, Julia Lejardi

Dimecres 9:             19,30h.          Dfts. Hna. Rafaela Pérez; Hna, Julia Lejardi                 

Dijous 10:                 19,30h.          Dfts. Hna. Rafaela Pérez; Hna, Julia Lejardi

Divendres 11:          19,30h.         

Dissabte 12:             20h.                Dft. André Basso

 

Diumenge 13 de febrer, VI Diumenge de durant l’any

9h.     

12h.    Dfts. Fam. Vintró Giner; Fam. Albert Salom

20h.