2/19/2022

Informacions 20 de febrer

 

Vida Parroquial

 Pregària dels dijous

Aquest dijous 24 de febrer a les 19,30 tindrem la missa i a les 8 del vespre l’Hora Santa de pregària com tots els dijous.

Missa funeral pel bisbe Antoni Vadell Ferrer, bisbe auxiliar de Barcelona

Aquest dimecres, 23 de febrer, a les 19,30 farem una missa exequial pel nostre bisbe auxiliar que ens va deixar la setmana passada.

Conferència: Papua Nova Guinea. Un país remot amb l’emprenta del missioner argentoní Xavier Vergés

Aquest dijous 24 de febrer a les 7 de la tarda al Centre parroquial organitzat per l’Aula senior, Xavier Calvo Vergés, parlarà de l’acció missional del P. Vergés.

Preparació per realitzar un Recès d’Emaus

Aquest dimecres després de la missa de la tarda un grup començarà a preparar un recés d’Emaús en la nostra parròquia coordinat amb altres parròquies de l’arxiprestat.

1000 anys del naixement d’un poble

Preparant el camí cap al mil·lenari (VI). Ha arribat l’hora dels castells

 

A l’evangeli llegim que “hi havia un propietari que va plantar una vinya; la va voltar d’una tanca, hi va fer un cup i hi va edificar una torre” (Mt 21,33). Transportant-ho a l’època que estem analitzant, es pot fer un paral·lelisme amb la història d’Argentona.  Fins ara hem anat veient que els seus habitants, entre els segles IX a l’XI, vivien en petites viles rurals, i que algunes d’aquestes viles tenien capella pròpia. Però el territori encara no estava organitzat a nivell administratiu.

 

En el nostre cas, el propietari de la vinya clarament seria el comte de Barcelona, Berenguer Ramon I (1017-1035), senyor últim de tot el territori. La tanca vindrien a ser les fronteres dels castells, que eren un termes que dividien la zona, i dins dels quals s’hi impartia justícia i es cobraven les taxes i els impostos. El cup eren els magatzems on els pagesos havien de guardar la part de la collita que corresponia al comte i als seus representants, i per últim la torre venia a ser la fortalesa del Burriac, que protegia la zona d’atacs externs, a part de garantir l’ordre públic.

 

A la zona del Baix Maresme, el comte de Barcelona dividí el territori en tres castells termenats, que eren els de Sant Vicenç (Burriac), de Mata i de Dosrius, i donà l’administració dels dos primers a militars de la seva confiança. El castell de Sant Vicenç fou concedit a la família de Guadall Sunifred, de Barcelona, i el de Mata a Guillem de Castellvell, un senyor de la frontera.

 

El problema vindrà en què, de la mateixa manera que passava amb la paràbola de l’Evangeli, els vinyaters actuaren contra els interessos del propietari i s’aprofitaren de la vinya i dels habitants. Els senyors feudals tenien el deure públic de defensar un territori i administrar-lo amb justícia per protegir els seus habitants. Però a l’hora de la veritat els senyors actuaven pel seu propi benefici, i intentaven aprofitar-se dels recursos dels habitants, abusant de la justícia.

 

El castell de Sant Vicenç fou la primera entitat administrativa que existí al nostre territori, de la qual Argentona en formava part. Inicialment aquestes terres eren una “franquesa”, és a dir unes terres lliures de la jurisdicció d’un senyor feudal, de manera que l’única autoritat era el propi comte de Barcelona, però això canviaria a partir de l’any 1024, quan es vengué a un senyor.

Xavier Alarcon i Campdepadrós

 

Intencions misses

Diumenge 20 de febrer, VII Diumenge de durant l’any

9h.      Dfta. Agustina Fábregas Viura (aniv.)

12h.    Dfts. Fam. Vintró Giner; Fam. Albert Salom

20h.

Dilluns 21:                19,30h.                     

Dimarts 22:                         19,30h.

Dimecres 23:           19,30h.          Dft. Antoni Vadell, bisbe auxiliar de Barcelona

Dijous 24:                 19,30h.         

Divendres 25:          19,30h.         

Dissabte 26:             20h.                Dfts. Fam. Compte Coll

 

Diumenge 27 de febrer, VIII Diumenge de durant l’any

9h.     

12h.    Dfts. Fam. Vintró Giner; Fam. Albert Salom

20h.